Smilax aspera

 

Nom científic: Smilax aspera

Família:  Smilacaceae

 

Nom comú: Arinjol, Aritja, Arítjol, Hedra del diable, Heura espinosa, Matavelles, Sarsa d’Espanya, Sarsaparrella

Hàbitat i distribució

Smilax aspera és una espècie que podem trobar a Europa del sud, Àsia occidental, Macaronèsia i Nord d’Àfrica. A la península ibèrica és present en quasi tota ella per igual excepte a les dues mesetes i a les zones muntanyoses.

La trobem des de nivell del mar fins al 1450 m s.n.m. La podem trobar a alzinars, sureres, rouredes, boscos de ribera, pinedes i diversos tipus de matollars.  

Característiques generals

Smilax aspera és una planta dioica (les flors femenines i masculines, no es troben a la mateixa planta), perennifòlia (manté les fulles a l’arbre durant tot l’any), glabra (vol dir que no presenta pèls) i trepadora. 

Les fulles d’aquesta espècie són simples amb una disposició alterna, coriàcies (dures com cuir), la mida mitjana es 11 cm de llargada i 10 d’ample (tot i que tendeixen a ser més petites). La morfologia d’aquestes és molt variable, les podem trobar amb les següents formes; lanceolades , triangulars, oblongues o ovado-lanceolada. El pecíol, les venes principals i el marge presenten petites espines. Just sota el pecíol hi ha dos filaments enrotllables (circells) que ajuden la planta a enfilar-se o agafar-se. Les inflorescències són axil·lars i/o terminals, amb una longitud que va dels 11 als 123 mm, i presenten una disposició en forma de ziga-zaga. Estan formades per 2 a 13 glomèruls, disposats dísticament (és a dir, a banda i banda de l’eix). Cada glomèrul pot contenir de 3 a 9 flors femenines, o bé de 6 a 25 flors masculines. Les flors masculines presenten tèpals de color blanc cremós, obtusos i glabres. Presenten una morfologia linear-lanceolada i tenen un sol nervi. Les flors femenines presenten uns tèpals molt similars als de les flors masculines, però més petits.Les llavors són baies, cada una d’aquestes presenta entre 1 i 3 llavors, aquestes són llises i brillants, les baies són de color vermell fosc abans de madurar i es tornen negre un cop maduren. 

Sabies que....

  • Les seves baies negres poden semblar comestibles pels humans, però no ho són i poden resultar indigestes. En canvi, ocells i petits mamífers les consumeixen i dispersen les llavors.
  • En la medicina popular, especialment al Mediterrani i al Pròxim Orient, l’arrel s’ha utilitzat com a depurativa, per a problemes de pell i fins i tot com a afrodisíac. No obstant això, avui dia s’ha de prendre amb precaució, ja que, pot acabar causant alguna intoxicació.
  • Algunes espècies americanes del mateix gènere s’han fet famoses per la beguda “sarsaparilla”, molt popular al segle XIX als EUA. Aquesta beguda s’aromatitzava amb arrels de Smilax
Desplaça cap amunt