Osyris alba
Nom científic: Osyris alba
Família: Santalaceae
Nom comú: Ginestó, Assots, Gessamí, Gessamí de llop, Ginesta blanca, Ginesta de boletes vermelles, Matatort.
Hàbitat i distribució
Osyris alba és una espècie que es troba principalment a la conca mediterrània tot i que també és present algunes regions asiàtiques i al nord d’Àfrica. A la península Ibèrica la podem trobar a múltiples parts tot i que on és més freqüent és la zona mediterrània.
És una espècie xeròfila, pot aguantar climes secs que presenten poca aigua. La podem trobar en zones de brolles, garrigues, màquies, matollars i boscos clars (poden estar formats d’alzines i pins amb cobertes poc denses, deixant passar la llum). Li agraden els sòls sorrencs o pedregosos. La podem trobar des del nivell de mar fins a 1300 m s.n.m.
Característiques generals
Arbust perennifoli (manté les fulles tot l’any a l’arbre) d’entre 0,5 i 1,5 m d’alçada. Presenta múltiples estriades tiges de color verd. Presenta uns rizomes llargs i gruixuts. Les fulles són petites (amb una longitud d’entre 1 i 4 cm i una amplada d’entre 1-3 cm), presenten disposició alterna i forma lanceolada. Són sèssils (no tenen pecíol, part de la fulla que uneix la tija amb la planta) i mucronades (la fulla acaba en una petita punta curta i dura, com una espècie de “punxa” a l’extrem). Les flors d’Osyris alba es presenten de forma individual quan són femenines i en forma d’inflorescència quan són masculines. Les flors són petites, d’uns 8 mm, i de color groguenc. El periant mostra 3(4) tèpals (són totes les peces del periant pètals i sèpals) grocs soldats, d’1,3-1,5 mm de longitud i triangulars. Els fruits són en morfologia de dupra (carnós amb una única llavor envoltada per una capa dura (endocarpi), com en els préssecs o les olives), subglobosa (arrodonida però no completament rodona). Presenta una coloració vermellosa amb un diàmetre d’entre 5 i 10 mm.
Sabies que....
- Osyris alba és una planta hemiparàsita, tot i que pot realitzar la fotosíntesi per obtenir energia també s’enganxa mitjançant haustoris (que són arrels modificades que actuen com a òrgans d’absorció i permeten que la planta paràsita s’adapti i s’alimenti dels recursos de la planta en què es troba fixada) a altres plantes per obtenir recursos. Tot i que Osyris alba pot tenir un efecte negatiu sobre la salut de les plantes hoste, en molts casos no mata l’hoste de manera immediata. Tanmateix, la parasitació prolongada pot debilitar-les fins al punt que la planta hoste mor. Aquest fenomen es produeix generalment quan l’impacte de la planta paràsita és significatiu i interfereix amb la capacitat de l’hoste per realitzar la fotosíntesi o obtenir els recursos necessaris per sobreviure. Una característica notable d’Osyris alba és que, gràcies a la seva capacitat de realitzar la fotosíntesi, pot créixer de manera independent en entorns on altres plantes podrien tenir dificultats. Això li permet completar el seu cicle vital fins i tot en terres de conreu o en llocs on no hi ha altres plantes per parasitar. Això li confereix una gran resiliència i li permet adaptar-se a una varietat de condicions ambientals, com ara els hàbitats mediterranis assolellats i àrids on es troba de manera natural.