Pistacia Lentiscus
Nom científic: Pistacia Lentiscus
Família: Anacardiaceae
Nom comú: Cornicabra, Llentisc, Llentiscle, Llentriscle, Mata, Mata de cabrit, Mata de pou, Pudent
Hàbitat i distribució
La seva distribució geogràfica és la regió mediterrània i macaronèsica. A Espanya el podem trobar principalment a les illes Canàries, a les illes Balears i la meitat del sud-est peninsular.
És un arbust/arbre que tolera bé els diferents tipus de sòls, tot i que té preferències per sòls calcaris. El Llentiscle és present en boscos i bosquets esclerofil·les. El podem trobar des de 0 fins a 1200 m s.n.m.
Característiques generals
El pistacia lentiscus és un arbust perennifoli i dioic (hi ha individus que produeixen flors femenines i altres que en produeixen de masculines). Pot arribar fins als 7-8 m d’alçada tot i que és més comú trobar-los fins a 6 m. És un arbust molt ramificat i glabre (sense pèls).
Presenta fulles coriàcies (textura rígida, similar al cuir), paripinnades (de 4-16 folíols) amb disposició alterna. Els folíols presenten una forma el·líptica lanceolada, amb marges enters, oposats i sèssils. La coloració de les fulles és verd fosc a l’anvers i més clar al revers. Pel que fa a la floració; presenten unes inflorescències en glomèruls densos, sovint de color rogenc, sense pètals. Les flors masculines tenen 5 petits sèpals i 5 estams. Les flors femenines presenten 3-4 sèpals i ovari amb 3 estigmes vermells. El fruit és una drupa (un tipus de fruit carnós ) globosa poc carnosa. Aquests mesuren entre 3,5-5 mm. La coloració d’aquests fruits varia, inicialment és rogenc, quan madura es torna negre brillant tot i que, si el fruit no està fecundat aquest es manté vermell.
Sabies que....
- El llentiscle és altament resistent a condicions extremes d’estrès ambiental, com per exemple de les sequeres i del vent salí de la costa. També presenta una alta capacitat a viure en sòls calcaris i a zones amb poca aigua. Aquests fets fan que sigui un arbust perfecte per zones amb clima mediterrani.
- El llentiscle (Pistacia lentiscus) és una espècie arbustiva molt comuna en diversos hàbitats de la regió mediterrània. Es pot trobar sovint a les pinedes de pi blanc, on creix en sòls secs i ben drenats, així com als alzinars aclarits de les zones assolellades, on es beneficia de la llum abundant. No obstant això, el seu hàbitat per excel·lència són les garrigues, on, gràcies a la seva gran adaptabilitat i resistència, pot arribar a cobrir grans extensions del sòl, formant masses denses de vegetació. A més, una de les seves característiques més destacades és la seva gran capacitat de regeneració, ja que després d’un incendi, ajudant a la recuperació de l’ecosistema i contribuint a la restauració dels hàbitats cremats.