Clematis vitalba

 

Nom científic: Clematis vitalba

Família: Ranunculaceae

 

Nom comú: Vedigueres, Vidalba, Vidorta, Virumbelles

Hàbitat i distribució

Clematis vitalba és una planta distribuïda per la regió mediterrània, a l’oest i al centre d’Europa. Té una dispersió total per la península Ibèrica i Mallorca.

Creix en boscos, bardisses, arbustos i matollars, forma part de l’estrat lianoide mediterrani. Prefereix llocs humits i no salins. La trobem des del nivell del mar (s.n.m) fins a 1500 m s.n.m.

Clematis-vitalba-600x400
Clematis-vitalba-4-scaled
Clematis-vitalba-3
Clematis-vitalba-2-1-scaled
Clematis-vitalba-2
Clematis-vitalba-1-1-scaled
Clematis-vitalba-1

Característiques generals

Planta enfiladissa, les tiges estan lignificades, almenys a la base.

Les fulles presenten una disposició oposada, no presenten estípules (petites estructures a la base del pecíol), 1- pinnatisectes. Els segments són peciolats, amb una morfologia ovada, cordiforme o oval-lanceolada. El marge pot variar entre, sencer, crenat o dentat.

Les inflorescències, agrupacions de flors, són del tipus cima (la flor terminal de la tija principal floreix primer). Les flors són actinomorfes (presenten simetria radial). El periant (conjunt del calze i la corol·la) està format per 4 o 5 peces petaloides de 10–15 mm, obtuses, de color blanc o blanc-verdós, i lleugerament piloses.

Fruit en forma d’aqueni lleugerament comprimit, pubescent, amb l’estil transformat en una ploma llarga de fins a 5,5 cm.

Sabies que....

  • Clematis vitalba s’ha utilitzat històricament en la medicina tradicional.  L’article “Clematis vitalba L. aerial part exhibits potent anti-inflammatory, antinociceptive and antipyretic effects” exposa com els extractes de les parts aèries seques de la planta mostren activitat antiinflamatòria, antinociceptiva (analgèsica) i antipirètica (redueix la febre) molt potents en ratolins i rates (models animals). El compost principal que ajuda a que això és produeixi és un nou C-glicosilflavon anomenat vitalboside (4′-O-coumaroyl-isovitexine). 
    • Es van realitzar estudis de toxicitat aguda i subcrònica i aquests van indicar que els extractes i el vitalboside tenen un perfil de seguretat acceptable a les dosis utilitzades durant els experiments. 
Desplaça cap amunt