Polypodium cambricum
Nom científic: Polypodium Cambricum
Família: Polypodiaceae
Nom comú: Calaguala, Daurada, Herba pigotera, Polipodi, Polipodi serrat
Hàbitat i distribució
Aquesta falguera, freqüent al Mediterrani occidental, descendeix d’un Polypodium tropical que es va estendre per tot Europa i el nord d’Àfrica des d’Àsia fa milions d’anys, en un temps de clima tropical a l’hemisferi nord. Després de diversos canvis climàtics Polypodium cambricum va colonitzar tot el Mediterrani occidental, arribant fins a la meitat sud de les Illes Britàniques.
La podem trobar des de nivell del mar fins a 1400 m s.n.m. Creix a les escletxes de roques i replans d’ambients ombrívols. El podem trobar al peu dels alzinars.
Característiques generals
Polypodium cambricum és una falguera que presenta un rizoma amb escates d’entre 5 i 16 mm de longitud.
Les frondes (nom que s’utilitza per parlar de fulles en falgueres) poden fer fins a 57 cm de llarg i tenen forma ovado-oblonga, ovado-triangular o deltoidea. Presenta una reproducció per espores, aquestes presenten una coloració melada o hialina (transparent). Els sorus són el·líptics, amb paràfisis ramificades. Les espores reniformes (en forma de ronyó), amb perispori verrucós. Les pinnes (són com els folíols de les fulles compostes en les falgueres) presenten un marge lleugerament serrat o gairebé llis. Les pinnes són atenuades cap a l’àpex i acaben amb una punta aguda.
Sabies que....
- Els sorus de P. cambricum contenen paràfisis, unes cèl·lules estèrils ramificades que es troben entre els esporangis i ajuden a la seva protecció i dispersió. En canvi, els sorus de P. vulgare no tenen paràfisis, per la qual cosa els esporangis queden més exposats.
- El nom comú del Polypodium cambricum pot ser polipodi (que prové del nom científic) o Herba pigotera (aquest nom prové de la seva aparença, ja que els sorus rodons del revers de les frondes recorden les taques de la pigota (verola)).
- El Camí de Ho Chi Minh de la Universitat Autònoma de Barcelona ha patit una regressió d’algunes de les seves plantes com ara Polypodium cambricum. Això és degut al fet que, les poblacions de senglars (Sus scrofa) han augmentat considerablement a moltes zones periurbanes de Catalunya, inclòs el campus de la UAB. També és deu a que la gestió del paisatge al Camí de Ho Chi Minh ha inclòs diverses “netejes” del sotabosc per controlar la vegetació i reduir el risc d’incendis o facilitar l’accés als camins, tot i que aquestes “netejes” poden haver alterat la biodiversitat de la zona.