Rubia peregrina
Nom científic: Rubia peregrina
Família: Rubiaceae
Nom comú: Apegalós, Herba aferradissa, Herba rasposa, Herba remuguera, Llapassa, Llapissa, Lligacama, Rapallengua, Raspeta, Rogeta, Roja
Hàbitat i distribució
La podem trobar a la regió mediterrània, a l’oest pot arribar a les illes britàniques, pot arribar a algunes zones atlàntiques com França i Portugal. També la trobem a la regió mediterrània del nord d’Àfrica i a la regió mediterrània de l’Àsia occidental.
La Rubia peregrina és una planta que es pot trobar en sotaboscos de boscos esclerofil·les, maquis, murs i roquissars. Prefereix substrats bàsics, però pot viure en qualsevol tipus de sòl. La podem trobar des del nivell del mar fins a 2100 m s.n.m.





Característiques generals
Planta herbàcia perenne (terme utilitzat en botànica per referir-se a una planta que viu més de dos anys) i enfiladissa. La Rubia peregrina tendeix a mesurar entre 0 i 3 m tot i que podem trobar exemplars que arribin als 7 m d’alçada. Les tiges es troben molt ramificades i tenen una forma tetrangular, a cada un d’aquests angles tenen unes prolongacions, són alats. Les fulles, les trobem disposades en verticils de 4-6(8) (creixen agrupades al voltant de la tija, en un mateix punt, en grups de 4, 5, 6 o, a vegades, fins a 8), són sèssils o curtament peciolades (1-2 mm). Presenten una morfologia molt variada (Suborbiculars, ovado-el·líptiques, lanceolades, obovado-lanceolades, linears, etc.). Poden tenir els marges revoluts (encorbats cap avall). La cara superior (l’anvers) és escassament antrorso-aculeolada al nervi mitjà (pot presentar algunes petites espines dirigides cap a la punta al llarg del nervi central). La cara inferior (revers) és retrorso-aculeolada (té petites espines dirigides cap a la base), al marge i al nervi mitjà (aquestes espines es troben tant als costats de la fulla com al nervi central).
Les flors de la Rogeta són hermafrodites, actinomorfes (són flors que presenten una simetria radial), majoritàriament són pentàmeres (tot i que també podem trobar exemplars tetràmers, hexàmers o heptàmers). La corol·la (la part vistosa de la flor) té un diàmetre d’entre 3,5 i 8,5 mm i és de forma estrellada . Els pètals són triangulars i allargats, i tenen una textura una mica rugosa a la part superior (papil·losa). Els estams (els òrgans masculins de la flor) són 4, 5 o 6 i tenen anteres grogues molt petites (0,4-0,6 mm), que al principi són rectes i després s’assequen adoptant una forma de ferradura. L’estil (l’estructura que connecta l’ovari amb l’estigma) es divideix gairebé des de la base en dues parts iguals. L’estigma (la part superior de l’estil, on es rep el pol·len) té un color verd fosc o negrós. Conté un mericarpi, és cadascuna de les parts en què es divideix un “fruit” esquizocarp quan madura, i que conté una llavor.
Sabies que....
- En castellà la Rubia peregrina es diu herba “pegajosa” això és degut al fet que les espines que tenen en sentit retrògrad fan que aquesta planta s’enganxi a la roba mentre camines o si la toques.
- Hi ha estudis que demostren que la Rubia peregrina té potencial com a antioxidant natural i agent antimicrobià, però no té funció d’antifúngic. Els estudis deien que l’extracte d’acetat d’etil de R. peregrina té un 96% d’activitat antioxidant a una concentració de 0,25 i les fraccions d’acetat d’etil i cloroform de R. peregrina tenen efecte sobre S. aureus i E. coli, respectivament.
- Les arrels s’han utilitzat, durant molts anys, per tenyir teixits de color vermell gràcies a les seves propietats de colorant natural.