Rubia peregrina

Planta herbàcia perenne (terme utilitzat en botànica per referir-se a una planta que viu més de dos anys) i enfiladissa. La  Rubia peregrina tendeix a mesurar entre 0 i 3 m tot i que podem trobar exemplars que arribin als 7 m d’alçada. Les tiges es troben molt ramificades i tenen una forma tetrangular, a cada un d’aquests angles tenen unes prolongacions, són alats. Les fulles, les trobem disposades en verticils de 4-6(8) (creixen agrupades al voltant de la tija, en un mateix punt, en grups de 4, 5, 6 o, a vegades, fins a 8), són sèssils o curtament peciolades (1-2 mm). Presenten una morfologia molt variada (Suborbiculars, ovado-el·líptiques, lanceolades, obovado-lanceolades, linears, etc.). Poden tenir els marges revoluts (encorbats cap avall). La cara superior (l’anvers) és escassament antrorso-aculeolada al nervi mitjà (pot presentar algunes petites espines dirigides cap a la punta al llarg del nervi central). La cara inferior (revers) és retrorso-aculeolada (té petites espines dirigides cap a la base), al marge i al nervi mitjà (aquestes espines es troben tant als costats de la fulla com al nervi central). 

Les flors de la Rogeta són hermafrodites, actinomorfes (són flors que presenten una simetria radial), majoritàriament són pentàmeres (tot i que també podem trobar exemplars tetràmers, hexàmers o heptàmers). La corol·la (la part vistosa de la flor) té un diàmetre d’entre 3,5 i 8,5 mm i és de forma estrellada . Els pètals són triangulars i allargats, i tenen una textura una mica rugosa a la part superior (papil·losa). Els estams (els òrgans masculins de la flor) són 4, 5 o 6 i tenen anteres grogues molt petites (0,4-0,6 mm), que al principi són rectes i després s’assequen adoptant una forma de ferradura. L’estil (l’estructura que connecta l’ovari amb l’estigma) es divideix gairebé des de la base en dues parts iguals. L’estigma (la part superior de l’estil, on es rep el pol·len) té un color verd fosc o negrós. Conté un mericarpi, és cadascuna de les parts en què es divideix un “fruit” esquizocarp quan madura, i que conté una llavor.