Card marià
Nom científic: Silybum marianum
Família: Asteraceae
Nom comú: Card burral, Card clapat, Card gallofer, Card lleter, Card marià, Cardassa, Cardot, Carxofa de burro, Escardot gros
Hàbitat i distribució
El Card marià és una espècie amb distribució circummediterrània, arribant fins al centre d’Àsia. També podem trobar la seva presència a les Illes Canàries. A la península Ibèrica i a les illes Balears el trobem amb freqüència, tot i que el nord la seva presència és més reduïda.
És una planta que li agraden els sòls profunds i humits. La trobem en zones nitrificades, com poden ser les vores dels camins, substrats remoguts, etc. És present des de nivell del mar fins a 1500 m s.n.m.
Característiques generals
Planta herbàcia anual o bianual. Presenta una altura de 250 cm tot i que pot arribar en alguns exemplars a arribar als 350 cm. La tija és simple, alguns casos pot estar ramificada a la part superior. La planta està coberta de pèls molt fins i llargs (semblants a teranyines), que li donen un aspecte blanquinós, especialment sota les flors.
Les fulles poden arribar als 43 cm de llarg, aquestes poden ser peciolades o sèssils (tenir o no la secció que uneix la fulla a la tija). Les fulles basals creixen en forma de roseta (com un cercle pla), tenen forma allargada, amb espines als marges. Són verdes brillants i acostumen a tenir un dibuix blanc en forma de xarxa. Les fulles caulinars (les que creixen a la tija) són més petites, amb extensions als costats com si fossin orelles. Les fulles que es troben a la secció més alta són triangulars o ovado-lanceolades, i espinoses.
Els capítols (inflorescències típiques de margarides i cards). Surten sols a la punta de les tiges i tenen un “pal” que els uneix a la planta, cobert de pèls blancs. L’estructura que envolta el capítol es diu involucre. Aquest té forma d’ou (ovoide), amb la base una mica plana o fins i tot lleugerament enfonsada. La seva superfície pot ser gairebé sense pèls (glabrescent) o bé tenir pèls molt fins i llargs com teranyines (araneosos). Les bràctees, que són com petites fulles que protegeixen les flors dins del capítol, es disposen en 5 a 7 files concèntriques, creixent de mida progressivament des de l’exterior cap a l’interior. Pel que fa a les flors, la corol·la (la part acolorida de la flor) és d’un to rosat o porpra, llisa i sense pèls, amb una llargada d’entre 19 i 30 mm. Està formada per cinc lòbuls prims i allargats, amb forma de llança.
Pel que fa als “fruits”, aquests són aquenis (un tipus de fruit sec típic de les plantes de la família de les margarides). Fan entre 6 i 7 mm de llarg i uns 3,1 a 3,3 mm d’ample, amb forma allargada i una mica més ampla per dalt (oblongo-obovoides). Quan maduren es tornen d’un color marró fosc. A sobre del fruit hi ha el vilano, una estructura que ajuda a la dispersió amb el vent. El vilano extern està format per 4 o 5 files de pèls asprosos, el vilano intern, molt més petit, està situat a la base i consta de cilis (com pèls molt fins).
Sabies que....
- El Card marià al llarg del temps s’ha utilitzat com a planta medicinal per problemes hepàtics, realitza una acció antioxidant, antiinflamatòria, ajuda a protegir i estabilitzar les membranes cel·lulars, estimula la regeneració de les cèl·lules hepàtiques i evita l’acumulació de fibres de col·lagen, les quals poden acabar provocant cirrosi.
- Estudis recents mostren que, a més d’ajudar al fetge, Silybum marianum ajuda a la protecció renal (dels ronyons), a la reducció del colesterol i prevenció de l’arterioesclerosi, a la protecció cardiovascular, a la prevenció de la resistència a la insulina, sobretot en pacients amb cirrosi, i és possible que ajudi a la prevenció del càncer i de l’Alzheimer.