Dipsacus fullonum
Nom científic: Dipsacus fullonum
Família: Caprifoliaceae
Nom comú: Cardo, Cardó, Escardot, Rierenca, Pinta de moro.
Hàbitat i distribució
Dipsacus fullonum és una planta bianual. Les tiges d’aquesta són erectes i robustes, poden arribar als 1,5 (2) m d’altura. Les tiges són glabres (sense pèls), excepte la part de sota de la inflorescència. Presenta aculis rectes o corbats cap a la base de la planta.
Les fulles basals són lleugerament peciolades o sèssils i aquestes es presenten en una disposició en roseta, poden arribar a fer 40×12 cm. Les fulles caulinars són sèssils. Nervi principal prominent a l’anvers, glabre o lleugerament pubescent. Els aculis presents a les fulles caulinars els trobem al nervi principal de l’anvers. Presenten una morfologia oblongo-lanceolada i el marge pot variar, ja que, pot ser dentat crenat o enter.
Les flors estan agrupades en inflorescències de tipus capítol (flors molt petites disposades sobre una base plana o lleugerament convexa, un exemple serien les margarides), aquests presenten una morfologia ovoide o cilíndrica. Els capítols es troben sobre un peduncle que pot arribar als 40 cm d’altura. Les flors són hermafrodites i tetràmeres. La corol·la és blanca o rosada, amb 4 lòbuls, aquesta fa fins a 15 mm.
Els fruits són arquenis quadrangulars. A cada cara del fruit hi ha dues ranures o solcs que recorren la longitud del fruit de dalt a baix. A la part superior del fruit es poden veure restes del calze ( conjunt de sèpals d’una flor)
Característiques generals
Dipsacus fullonum és una planta bianual. Les tiges d’aquesta són erectes i robustes, poden arribar als 1,5 (2) m d’altura. Les tiges són glabres (sense pèls), excepte la part de sota de la inflorescència. Presenta aculis rectes o corbats cap a la base de la planta.
Les fulles basals són lleugerament peciolades o sèssils i aquestes es presenten en una disposició en roseta, poden arribar a fer 40×12 cm. Les fulles caulinars són sèssils. Nervi principal prominent a l’anvers, glabre o lleugerament pubescent. Els aculis presents a les fulles caulinars els trobem al nervi principal de l’anvers. Presenten una morfologia oblongo-lanceolada i el marge pot variar, ja que, pot ser dentat crenat o enter.
Les flors estan agrupades en inflorescències de tipus capítol (flors molt petites disposades sobre una base plana o lleugerament convexa, un exemple serien les margarides), aquests presenten una morfologia ovoide o cilíndrica. Els capítols es troben sobre un peduncle que pot arribar als 40 cm d’altura. Les flors són hermafrodites i tetràmeres. La corol·la és blanca o rosada, amb 4 lòbuls, aquesta fa fins a 15 mm.
Els fruits són arquenis quadrangulars. A cada cara del fruit hi ha dues ranures o solcs que recorren la longitud del fruit de dalt a baix. A la part superior del fruit es poden veure restes del calze (conjunt de sèpals d’una flor).
Sabies que....
- Les inflorescències de Dipsacus fullonum s’han utilitzat històricament per cardar la llana i el cotó, això és gràcies a la seva estructura rígida i espinosa, aquesta permetia obrir i allisar les fibres abans de filar-les. Va ser de gran importància abans de la mecanització del procés tèxtil.
- Les fulles oposades abracen la tija i formen una concavitat on es recull l’aigua de pluja o rosada. Aquesta característica ha donat lloc al nom científic (del grec “dipsao”, tenir set) i a la creença popular que servia per beure aigua o per a ocells i insectes.