Chelidonium majus
Nom científic: Chelidonium majus
Família: Papaveraceae
Nom comú: Celidònia, Herba d’orenelles, Herba de les berrugues, Herba de les orenetes, Herba dels ulls
Hàbitat i distribució
Chelidonium majus és una planta que està distribuïda per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord. A la península ibèrica i les illes Balear està molt estesa exceptuant el sud-est àrid.
Creix en llocs alterats, ja què, és considera una planta ruderal. Algunes zones que la trobem són murs, fissures i zones fresques i amb ombra. La podem observar desde 0 fins a 1600 m sobre el nivell del mar.
Característiques generals
Chelidonium majus és una planta herbàcia que pot arribar a 1 m d’alçada. La coloració d’aquesta és verd blavós. És una planta erecta i ramificada, presenta fulles des de la base. Les tiges són lleugerament pubescents, sobretot els entrenusos.
Les fulles són pinnatisectes (la fulla és divideix en segments o lòbuls que poden arribar fins al nervi central), tenen entre 5 i 7 parells de segments ovats o oblongs, amb marges crenats-lobats desiguals. Les fulles basals presenten pecíol en canvi les fulles caulinars a vegades són subsèssils (quasi bé sense pecíol).
Les flors estan agrupades en inflorescències de tipus umbel·la, aquestes tenen de 2-6(10) flors. Les flors són actinomorfes (tenen una simetria radial, poden dividir-se en trossos iguals en més d’un pla passant pel centre). Els sèpals són obovats, groc verdosos i sovint amb tricomes (petites estructures en forma de pèl que es troben a la superfície de moltes plantes) a l’àpex. Els pètals son abovats, unguiculats (pètals o sèpals que tenen una base estreta i allargada com un petit “tall” o “urpa”) i de color groc.
El fruit és una càpsula que mesura 30–50(60) × 2–3 mm, aquesta és torulosa (vol dir que presenta petits estrenyiments) i glabra (sense pèl). Les llavors són negres amb aril blanc (estructura extra que envolta o acompanya la llavor).
Sabies que....
- Chelidonium majus, coneguda com a herba d’orenetes, destaca per la seva gran arietat d’aplicacions farmacològiques, l’article “Chelidonium majus – an Integrative Review: Traditional Knowledge versus Modern Findings “ explica algunes d’aquestes:
- Activitat antiinflamatòria: Extractes de la planta han demostrat reduir la inflamació en models animals d’artritis, disminuint la producció de mediadors inflamatoris com TNF-α, IL-6 i interferó gamma, i afavorint la presència de cèl·lules reguladores del sistema immunitari.
- Activitat antimicrobiana: Tant els extractes com els alcaloides de C. majus mostren efectes antibacterians, antivírics i antifúngics.
- Immunomodulació: Certs components de la planta estimulen la proliferació de cèl·lules immunitàries i milloren la resposta immunitària, tant en estudis in vitro com en animals i humans, especialment en casos d’infeccions recurrents.
- Protecció digestiva i hepàtica: S’ha observat que l’extracte de C. majus protegeix l’estómac contra úlceres i afavoreix la producció de bilis, millorant el funcionament hepàtic i reduint el risc de danys al fetge en models animals.
- Activitat anticancerígena: Diversos alcaloides de la planta inhibeixen la proliferació de cèl·lules canceroses, indueixen l’apoptosi i mostren efectes selectius sobre tumors en estudis de laboratori i animals.
- Efecte analgèsic i antiespasmòdic: Els extractes i alcaloides de C. majus tenen efectes calmants i relaxants musculars, útils per alleujar el dolor abdominal i espasmes.
- Altres propietats: S’han descrit efectes radioprotectors, antiosteoporòtics i antioxidants, tot i que l’ús excessiu podria comprometre la protecció antioxidant hepàtica.
- Toxicitat: S’ha registrat toxicitat cel·lular, hepàtica i fototoxicitat en alguns casos, especialment amb ús oral prolongat. Hi ha informes de dany hepàtic associat al consum, fet pel qual es recomana utilitzar-la sota supervisió sanitària.