Cortaderia selloana
Nom científic: Cortaderia selloana
Família: Poaceae
Nom comú: Gineri, Plomall de la pampa, Plomes
Hàbitat i distribució
Espècie originària d’Amèrica del Sud (Chile, Argentina, Brasil i Uruguai). Actualment, és una planta invasora a Estats units, Sud Àfrica, Australia, Sardenya, Còrsega, Itàlia, França, Gran Bretanya, Portugal i Espanya.
Creix en zones amb clima temperat i oceànic amb hiverns suaus. És una espècie que crea comunitats a les vores dels cursos d’aigua, als marges superiors d’estuaris i maresmes, a sistemes dunars, i sobretot en zones alterades per l’acció de l’home.
Característiques generals
Planta gramínia que presenta tiges fortes i resistents, poden arribar a mesurar entre 3 i 4 metres d’alçada. És una espècie dioica (presenten espècies femenines i masculines)
Les fulles tenen una morfologia linear i corbada, amb una llargada d’entre 1 i 3 metres. Presenten una lígula (estructura membranosa a la base de la fulla) pilosa. El marge és lleugerament serrat. El color varia entre verd i verd-blavós.
Les inflorescències tenen una morfologia de panícula d’entre 50 i 100 cm de llargada. Les plantes masculines tenen branques florals amb un angle d’entre 45º i 90º (erèctil-patent). En canvi, les femenines surten de manera més oberta i són gairebé horitzontals o formant un angle de 90º (patent). Les espiguetes fan uns 15 mm de longitud i estan comprimides lateralment, cada espigueta conté entre 2 i 7 flors. Són platejades o rosades. Les glumes (estructura com una bràctea que es troba al final de cada espigueta) són lanceolades i desiguals.
Sabies que....
- Cortaderia selloana és una planta invasora, aquesta planta desplaça la flora autòctona de les regions que colonitza. Segons l’article “Simulating the effects of different disturbance regimes on Cortaderia selloana invasion” les pertorbacions són essencials per la seva persistència i expansió.
- Els autors de l’article van utilitzar un model computacional (FATELAND) per simular durant 55 anys com responia Cortaderia selloana a diversos escenaris de pertorbació. Aquest model combinava paisatges reals i combinaven la freqüència de les pertorbacions, l’extensió de les àrees afectades i la variabilitat temporal i espacial.
- Els resultats que van obtenir van ser que, com més freqüents eren les pertorbacions més superfície era colonitzada, que un dels factors més importants era l’extensió de la pertorbació, les pertorbacions aleatòries afavoreixen més a la invasió que les que es repeteixen en els mateixos llocs i que la regularitat temporal (si passa o no de manera regular) no tenia gaire impacte en el percentatge de paisatge colonitzat.