Torrent de Can Domènec

El torrent de Can Domènec es troba localitzat a la comarca del Vallès Occidental. Aquest torrent, juntament amb el torrent de Can Magrans, travessen el campus universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)  i forment part del seu ecosistema. El torrent de Can Domènec és un element natural i històric de gran rellevància dins el terme de Bellaterra.

Can Domènec, ara completament inexistent, era una de les masies de la regió on es va desenvolupar la urbanització de Bellaterra. Datant del segle XVII, aquesta casa rural s’estenia en vastes terres de cultiu. La casa es trobava en els terrenys on ara es situa la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser l’any 1969 quan es van expropiar les 263 hectàrees de terreny a Bellaterra per a la construcció de la universitat. Durant vuit anys i mig, la masia va romandre en estat d’enderrocament i abandonament. Avui en dia, és difícil trobar-ne ni tan sols els vestigis. Cap al torrent de Can Domènec, es troba l’antic safareig de la masia, relativament ben conservat.

La font del Carme és un dels punts més emblemàtics de la vall de Can Domènec, situada a prop del torrent i dins l’entorn natural del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Construïda als anys seixanta, la font es troba dins d’un recinte circular de totxanes, al qual s’accedeix baixant uns esglaons, i disposa d’un banc integrat a l’estructura.

Transformació del paisatge al llarg del temps

 

 

Any 2023

 

 

Any 2013

Torrent de can Domènec 2003

 

 

Any 2003

 

 

Any 1993

 

 

Any 1956

 

 

Any 1945

Torrent de can Domènec 1945

Vegetació de ribera al torrent de Can Domènec

El torrent de Can Domènec, conserva vestigis de la vegetació de ribera característica d’ambients fluvials de terra baixa. Tot i les transformacions que ha patit l’entorn trobem espècies com l’àlber (Populus alba) o com l’avellaner (Corylus avellana). El llorer (Laurus nobilis), també el podem trobar i  és una espècie típica d’ambients mediterranis, enfocada a suportar estius molt secs i variacions  elevades en les precipitacions al llarg de l’any i entre anys. 

L’heura (Hedera helix) i l’esbarzer (Rubus umnifolius) també les podem considerar espècies que creixen en entorns de ribera. L’esbarzer forma part de la vegetació de ribera de la major part del país, però sobretot és freqüent a zones on la conservació no és excepcionalment bona.   

Al torrent també trobem espècies invasores com la canya (Arundo donax),  el lligabosc japonès (Lonicera japonica), la robínia (Robinia pseudoacacia), el raïm de moro (Phytolacca americana), entre altres. Aquestes espècies utilitzen intervencions humanes i altres pertorbacions per tal d’introduir-se a la zona.

L’eliminació de les espècies invasores s’ha d’intentar fer com més aviat millor, ja què eliminar-les quan ja estan altament disperses és complicat, sobretot que es produeixi una erradicació total. A més que, econòmicament és molt costós.  Si no es prenen mesures per la gestió d’aquestes espècies el que pot passar és que les plantes invasores desplacin a la vegetació autòctona de la zona podent  arribar a crear poblaments noespecífics, sense valor natural.

Desplaça cap amunt