Lamium purpureum
Nom científic: Lamium purpureum
Família: Lamiaceae
Nom comú: Lami purpuri, Ortiga morta roja
Hàbitat i distribució
- Hàbitat i distribució:
Present a gairebé tot Europa, a l’oest d’Àsia i, de manera esporàdica, al nord-oest d’Àfrica, concretament a Algèria. També es troba a la Macaronèsia, excepte a Cap Verd. A la Península Ibèrica és freqüent al nord, oest i centre, però rara a l’est.
Creix a zones de cultiu, marges de camins i indrets alterats. Prefereix hàbitats humits no salins com basses, torrents, canals, fonts i sèquies. La podem trobar entre els 150-1200 m sobre el nivell del mar.
Característiques generals
Lamium purpureum és una planta herbàcia anual. Les tiges mesuren entre 15 i 35 cm d’alçada i aquestes es troben en posició erecte. Aquesta és ramificada des de la base. Són poc foliades, tenen una textura lleugerament aspre, amb pèls molt curts, rígids i retrorsos (creixen en contra el sentit de creixement de la tija).
Les fulles tenen una forma àmpliament cordiforme-deltoides (tenen una forma que recorda a un cor gran o un triangle amb les vores arrodonides), però amb una amplada notable. En el cas de les fulles basals (les més properes a la base de la planta), sovint tenen una forma reniforme (semblant a un ronyó) o, de vegades, suborbiculars (una mica rodones, però no perfectament). L’àpex és obtús, presenta una forma més aviat arrodonida. El marge és serrat.
Les flors formen inflorescències que consten de 3 a 10 grups, anomenats verticil·làstres, i cada grup té entre 6 i 16 flors, habitualment agrupades entre si. Les flors presenten una corol·la que mesura entre 8 i 12 mm i el seu color varia entre morat clar i porpra, tot i que pot aparèixer una flor de color blanc, molt poca freqüència.
Els fruits d’aquesta planta són les núcules, fan entre 1,7 i 2,1 mm de llargada i 0,9 a 1,2 mm d’amplada, amb una forma trígona (de tres cares) i amb l’extrem truncat, és a dir, acabat de manera plana i sobtada. Són de color castany-verdós clar, però el més característic és que la seva superfície està coberta d’abundants puntejats blancs, que els donen una textura i un aspecte distintiu.
Sabies que....
- Tot i tenir el nom d’“ortiga”, no pica, a diferència de les ortigues veritables.
- Té nombrosos usos medicinals tradicionals: astringent, diürètica, diaforètica (indueix la sudoració), purgant, depurativa i vulnerària (ajuda a curar ferides). S’ha utilitzat per tractar al·lèrgies, reduir inflamacions i com a remei per a refredats i problemes respiratoris.
- Floreix pràcticament tot l’any, fins i tot a l’hivern, si el clima és suau, i és una font clau de nèctar i pol·len per a les abelles quan hi ha poques altres flors disponibles. El pol·len és d’un color vermell cridaner, fàcilment visible a les abelles que la visiten.