Morus alba
Nom científic: Morus alba
Família: Moraceae
Nom comú: Morera, Morera blanca, Morera de cucs, Morera de cuques, Morera de seda
Hàbitat i distribució
Morus alba és una espècie que es considera que prové del centre i est d’Àsia. A la regió mediterrània es va introduir al segle VI, portada per monjos fins a Constantinoble amb la finalitat de criar cucs de seda. A la península Ibèrica va entrar per itàlia.
Aquesta espècie la podem trobar des del nivell del mar fins als 900 m s.n.m. Té una alta resistència a la sequera però no tolera massa bé els sòls compactes i àcids.
Característiques generals
La morera blanca és un arbre caducifoli que fa aproximadament uns 15 m d’alçada. El tronc presenta una coloració marró-grisosa. La copa de l’arbre presenta una forma arrodonida .
Les fulles són simples i amb una disposició alterna. Són grans i presenten formes variades, sovint tenen una morfologia lobulada o cordada (en forma de cor). La coloració d’aquestes és verd clar i brillant. Presenta una petita quantitat de pèls pel revers de la fulla i el marge d’aquesta és asserrat.
Les flors no són molt vistoses i aquestes són unisexuals, hi ha flors masculines i femenines. Aquestes es disposen en forma d’espiga (un tipus inflorescència). Les flors masculines són allargades i amb una morfologia subcilíndrica. Les flors femenines presenten una forma ovoide. Tenen un peduncle (rabet) gairebé tan llarg com l’espiga.
Les móres són els fruits, i consisteixen en petites agrupacions de diverses drupes (baies) carnoses, de color blanc o rogenc.
Sabies que....
- Un dels seus usos principals és l’alimentació del cuc de seda, Bombyx mori, amb finalitats comercials, sericicultura (cria del cuc de seda Bombyx mori amb finalitats de producció de seda). També és utilitzat com a farratge per alimentar a bestiar.
- La morera és rica en compostos fenòlics (especialment flavonoides i antocianines). Té potencial antimicrobià i capacitat per neutralitzar radicals lliures (acció antioxidant). Algunes de les seves funcions són:
- La inhibició de l’oxidació del LDL (colesterol dolent) ajuda a millorar la funcionalitat del sistema cardiovascular.
- Conté agents hipoglucèmics, com ara 1-deoxinojirimicina (DNJ) i glicoproteïnes, útils en el control de la glucosa.
- Les seves propietats quimiopreventives i el seu paper en la immunonutrició requereixen més recerca.
- Té funcions neuroprotectores i capacitat per aclarir la pell, cosa que obre possibilitats com a remei per a diverses afeccions de salut.
Tot i les evidències existents del seu valor terapèutic, cal més investigació per reforçar la seva consideració com a tònic funcional natural.