Quercus pubescens
Nom científic: Quercus pubescens
Família: Fagaceae
Nom comú: Roure Martinenc, Roure Pubescent
Hàbitat i distribució
El Roure Martinenc es troba en gran part de l’Europa central i meridional, des de l’oest d’Espanya fins als Balcans, el mar Negre i el Caucas. Abans de la desforestació dels boscos de roure Martinenc a causa dels camps de conreu, aquests boscos cobrien grans extensions d’Europa. Els boscos dominats per aquesta espècie es troben principalment al sud d’Europa.
Pot créixer des de nivell del mar fins a 1200-1300 m, tot i que on es troba amb més freqüència és entre 200-800 m s.n.m. Resisteix la sequera estival moderada i temperatures hivernals baixes, tot i que intenta evitar zones de glaçades freqüents.
Característiques generals
El Roure Martinenc és un arbre caducifoli, pot arribar fins als 25 m d’alçada tot i que és més comú trobar-lo dins dels paràmetres de 15 i 20 m d’alçada. Presenta fulles peciolades, simples amb una forma ovato-oblonga, aquestes mesuren entre 5 i 10 mm de llarg. Presenten una disposició alterna.
El Quercus pubescens sol florir al mateix temps que broten les fulles a la primavera, és un arbre monoic (flors femenines i masculines al mateix arbre), i presenta una pol·linització anemòfila (el pol·len és transportat pel vent). Les flors femenines són petites i poc visibles, les podem trobar de forma individual o en grups de 2 o 3. De les flors femenines surt l’aglà. Les flors masculines neixen en grups als extrems de les branques, les flors són transitòries i cauen després d’alliberar el pol·len. Formen aments penjants molt visibles. Presenta de 6 a 12 estams i un periant molt petit.
Sabies que....
- Els estudis sobre la dinàmica forestal suggereixen que la reducció o absència de pertorbacions podria permetre que el roure martinenc esdevingui l’espècie dominant dels boscos del nord de la Mediterrània, desplaçant l’alzina (Quercus ilex) cap a ambients més degradats, amb sòls poc profunds i pobres.
- La fusta del Quercus pubescens s’ha utilitzat per fer carbó, històricament, però en l’actualitat també s’utilitza com a llenya.
- Segons les normes de nomenclatura botànica, el nom vàlid actual d’aquesta espècie és Quercus pubescens Willd., tot i que Flora ibèrica la va publicar amb el sinònim Quercus humilis Mill.