Silene vulgaris
Nom científic: Silene vulgaris
Família: Caryophyllaceae
Nom comú: Cascavells, Colissos, Colitx, Colitxos, Colís, Esclafidors, Petadors, Petonets, Trons
Hàbitat i distribució
La trobem distribuïda per la majoria de regions de l’antic món, Euràsia, nord d’Àfrica i Macaronèsia. Tot i que, és originària de la regió mediterrània i ha estat introduïda al nord i sud d’Amèrica.
Creix en zones alterades per l’acció humana, en camps de cultiu, a les vores de camins i herbassars nitròfils (vol dir que tenen alta presència de nitrogen). També la podem trobar en clarianes de boscos o en sòls pedregosos. La trobem des de 0 fins a 2000 m sobre el nivell del mar.
Característiques generals
Planta perenne (planta que viu més d’un any) d’entre 24 i 80 cm. Presenta múltiples tiges, aquestes poden ser erectes, ascendents o postrades. Totalment glabres (sense pèls) o pubescents (amb pèls) a la meitat inferior.
Les fulles són mucronades (punta amb punxa), glabres (sense pèl) o pubescents. El marge d’aquestes fulles, generalment, és ciliat-denticulat (presenta petits pèls o denticles a la vora). Les fulles inferiors tenen una morfologia oblanceolada a espatulada, en canvi, les fulles mitjanes presenten una morfologia linear-lanceolada, ovada o elíptica.
Les inflorescències (conjunt de flors) són dicasial (estan dividides en dos). Les flors són hermafrodites (te les parts masculines i femenines). Aquestes estan pedicel·lades, la corol·la freqüentment és zigomorfa (asimètrica), amb una coloració blanca o rosa pàl·lid, aquesta té 5 pètals i cada un d’ells està dividit en dos lòbuls, cadascun d’ells té una morfologia linears-el·líptica a ample el·líptica. Presenta un calze inflat que protegeix la corol·la.
El fruit té una morfologia de càpsula, amb unes mesures de 6,5 a 12 mm de llarg i 6 a 8 mm d’ample. Normalment, està inclosa dins del càlix (part externa de la flor formada pels sèpals). La seva forma pot ser globosa (com un globus) o globos-cònica (una forma entre globus i con).
Sabies que....
- Silene vulgaris és una planta que tolera els metalls. Aquesta i altres plantes tolerants als metalls pesants combinen diverses estratègies per sobreviure en sòls contaminats: excreció de metalls a la superfície, emmagatzematge ferm a les parets cel·lulars, concentracions baixes dins la cèl·lula i acumulació de silici. Aquestes adaptacions treballen conjuntament per evitar que els metalls pesants causin danys interns.
- És una planta comestible amb una alta riquesa nutricional, destaca per l’alt contingut de vitamina C, clorofil·la i carotens. Les fulles tendres s’han utilitzat tradicionalment per fer truites, guisats o amanides.