Camí de Ho Chi Minh
El camí Ho Chi Minh és el recorregut que uneix la parada de FGC de Bellaterra amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És la ruta que utilitzaven els estudiants, que no volien agafar l’autobús, que anaven a la UAB abans que es creés la parada de FGC pròpia de la facultat (la parada de FGC, a la universitat es va construir l’any 1984), actualment aquesta ruta continua sent feta servir per estudiants però amb menys freqüència.
El nom del camí prové d’una referència històrica a la famosa xarxa de camins utilitzada durant la Guerra del Vietnam per l’exèrcit nord-vietnamita per transportar subministraments. Aquesta ruta comunicava Vietnam del nord amb Vietnam del sud. La ruta va ser d’alta importància per a la resistència comunista durant el conflicte, va ser contínuament atacada pels EUA en un intent de desmantellar-la però malgrat els intensos bombardejos nord-americans per destruir-la, sempre es reconstruïa i es mantenia operativa.
Transformació del paisatge al llarg del temps
Any 2021
Any 2011
Any 2000
Any 1994
Any 1956
Any 1945
L’alzinar litoral (Viburno-Quercetum ilicis)
L’alzinar litoral (Viburno-Quercetum ilicis) es caracteritza per ser un bosc esclerofil·le (vegetació amb fulla dura, gruixuda i resistent a la sequera, aquests tipus de boscos són freqüents en climes mediterranis), dens, amb un sotabosc atapeït d’arbustos i lianes. Els alzinars són boscos ombrívols que creen un ambient fresc i humit, aquestes característiques el fan més resistent als incendis forestals.
La composició vegetal principal d’aquest tipus de bosc es divideix en un estrat arbori, liderat per l’alzina (Quercus ilex spp. ilex). Per sota, trobem un estrat arbustiu i lianoide alt (entre 1,5 i 3 metres) on les espècies principals són el marfull (Viburnum tinus), l’aladern (Rhamnus alaternus), el fals aladern (Phillyrea latifolia), el cirerer d’arboç (Arbutus unedo), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’arítjol (Smilax aspera), el ginestó (Osyris alba), el bruc boal (Erica Arborea), el matabou (Bupleurum fruticosum), el lligabosc (Lonicera implexa), l’englantina (Rosa sempervirens), la vidiella (Clematis flammula). Més avall (entre 0,5 i 1,5 metres) hi trobem principalment el galzeran (Ruscus aculeatus), la roja (Rubia peregrina) i esparraguera (Asparagus acutifolius). Per últim, com a estrat herbaci i muscinal trobem en major proporció a l’heura (Hedera helix), la falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum), la viola boscana (Viola alba), el càrex (Carex halleriana) i molses (Scleropodium purum, etc.).
Aquest tipus de bosc presenta un creixement bastant limitat, això és degut al fet que els últims segles les activitats ramaderes i agrícoles han fet que gran part d’aquests boscos es perdin. Els incendis dels últims anys també han fet que la vegetació potencial canvi a una de diferent.
Successió ecològica
La successió ecològica és un canvi gradual que experimenta un ecosistema al llarg del temps fins arribar a un equilibri dinàmic. N’hi ha de dos tipus:
- Successió primària: És la successió que es produeix en un terreny verge, sense cap colonització prèvia.
- Successió secundària: És la que es produeix en territoris que ja hi ha hagut una colonització prèvia, es produeix en ecosistemes que han estat pertorbats o alterats.
En el cas del camí Ho Chi Minh podem observar que actualment hi ha una situació de successió ecològica secundària, ja que, abans de l’estat actual, hi havia camps de conreu. En aquest territori podem observar un procés de recuperació de l’alzinar litoral.
La vegetació que trobem per aquest camí és típica de les terres baixes del Mediterrani afectades fortament per l’impacte humà, camps de conreu, camins, construccions, etc.
S’observa un procés de recuperació de l’alzinar litoral, una comunitat coneguda científicament com Viburno-Quercetum ilicis. Els pins són presents al llarg de tot el recorregut i creen un ambient humit i ombrejat que facilita el creixement de l’alzina. A més dels pins també hi trobem espècies com el llentiscle, arbustos amb funcions similars a les dels pins en la recuperació del bosc. Els alzinars litorals que es troben en recuperació, com el cas del camí de Ho Chi Minh, s’acostumen a desenvolupar sota arbredes de pi blanc gràcies a la facilitat d’aquesta espècie en colonitzar zones seques i pobres en nutrients, també tenen un creixement ràpid i presenta unes llavors que es transporten fàcilment pel vent. Les pinedes són formacions transitòries perquè, quan l’alzinar litoral s’estableix, impedeix la regeneració del pi blanc, tot i que en el camí de Ho Chi Minh els pins encara s’hi troben amb abundància.
Pinus halepensis , Quercus ilex, Quercus pubescens, Melia azedarach, Pistacia Lentiscus, Rubus ulmifolius, Asparagus acutifolius, Polypodium Cambricum, Osyris alba, Pinus pinea, Lithospermum purpurocaeruleum, Rubia peregrina, Silybum marianum, Pittosporum tobira, Coriaria myrtifolia, Spartium junceum, Galactites tomentosus, Galium aparine, Hedera helix, Smilax aspera, Rhamnus alaternus, Phillyrea latifolia.