Rhamnus alaternus
Nom científic: Rhamnus alaternus
Família: Rhamnaceae
Nom comú: Acader, Aladern, Boix bord, Garrigó, Grana d’avinyó, Herba dels fics, Lladern, Llampuga, Llampuguera, Llampúdol, Olivera borda, Olivereta, Púdiguera, Trocaperols
Hàbitat i distribució
La podem trobar al Sud d’Europa, illes mediterrànies, Anatòlia, Síria, Palestina, Nord d’Àfrica, Crimea, Macaronèsia (Gran Canàries). A la península Ibèrica la trobem escassa o absent a Galícia, oest de Castella-Lleó, Cáceres, Pirineus alts, Cordillera Cantàbrica, sistemes Ibèric i Central.
Freqüenta substrats calcaris o silicis. Pot estar present fins a 1660 m s.n.m tot i que és més freqüent que el trobem fins a 1300 m s.n.m. Habita en matollars esclerofil·les, clarianes d’alzinars, pinedes, coscollars, barrancs, pedregars, fissures i dunes litorals.
Característiques generals
Arbre o arbust d’entre 0,5 i 8 m d’alçada i perennifoli (vol dir que presenta les fulles a l’arbre durant tot l’any). Presenta un tronc amb l’escorça llisa o lleugerament rugosa i de color marró/grisenc.
Les fulles són dures i coriàcies, de disposició alterna o aparentment fasciculades. Presenten formes molt diverses, que poden ser lanceolades, ovades, obovades, ovals o suborbiculars. L’àpex és obtús o agut, sovint mucronat. El marge de la fulla és hialí, una mica engrossit, i pot ser dentat (amb dents oblics, espinescents o no, i sovint amb una secreció mucilaginosa al seu extrem) o bé sencer. L’anvers és de color verd fosc i el revers és de color verd clar o groguenc. Les inflorescències són cimes racemiformes d’origen axil·lar. Les masculines presenten entre 4 i 20 flors, poden arribar a 30, mentre que les femenines contenen entre 4 i 7 flors, podent arribar a 10. Les flors són unisexuals (només tenen òrgans reproductors d’un sol gènere), de simetria pentàmera i de color groc-verdós. Els pètals, que poden estar absents, són lanceolats en les flors masculines. A les flors femenines, l’estil (part de l’òrgan reproductor femení) es divideix en tres branques estilars de 0,75–1,3 mm de longitud. El fruit és carnós, de forma globosa, pot ser glabre o pelós, de color marró-vermellós.
Sabies que....
- Rhamnus alaternus pot ser tòxic si se’n fa un ús abusiu, tot i tenir propietats antibacterianes, antioxidants i antidiabètiques.
- El Rhamnus alaternus i la Phillyrea latifolia són dues espècies que poden confondre’s algunes de les diferències que es poden veure al camp per diferenciar-les són les següents:
- Les fulles de Rhamnus alaternus són alternes, en canvi, les fulles de Phillyrea latifolia són oposades (una davant de l’altre).
- El marge de Rhamnus alaternus acostuma a ser dentat, en canvi, el de Phillyrea latifolia és llis, tot i que aquest punt no és del tot fiable ja que Rhamnus alaternus pot ser llis.
- El marge de Rhamnus alaternus pot ser hialí (transparentos), una mica engrossit, mirant a contrallum es pot veure. En canvi, Phillyrea latifolia no presenta aquest tipus de marge, el seu és sencer, opac i més rígid.