Arundo donax
Nom científic: Arundo donax
Família: Poaceae
Nom comú: Canya, canyer
Hàbitat i distribució
L’àrea de distribució natural de l’Arundo donax és l’est asiàtic. Tot i que, la seva distribució mundial és molt més extensa, ja que, la podem trobar també a Sud-amèrica (Veneçuela), Amèrica del Nord (Estats Units, Mèxic), nord d’Àfrica, Europa (Albània, Turquia, Grècia, Itàlia, França, Espanya), Japó, illes del Pacífic, Austràlia, Nova Zelanda.
El canyís és una planta que, en el seu hàbitat natural, es desenvolupa principalment en zones humides i amb acumulació d’aigua. Tanmateix, en les àrees on ha estat introduïda, aquesta espècie ha colonitzat diversos entorns. Es pot trobar a lleres de barrancs situats a les zones baixes i de mitja muntanya, a palmerars, camps de cultiu, i espais verds d’origen antròpic.
Característiques generals
Arundo donax és una gramínia perenne (viu més d’un any), mesura entre 3 i 6 metres d’alçada tot i que és més comú que les trobem fins a 4 metre.
Les fulles són llargues mesuren un 70 cm de llargada i 8 cm d’ample. Presenten una morfologia lanceolada, la base és arrodonida i l’àpex no és punxegut. La textura de la fulla es aspre. Les fulles són decídues ( cauen cap a la base), a la base de cada fulla hi ha el lígul (és una estructura petita i membranosa), aquest és molt curt i està envoltat d’una franja de petits pèls.
Les flors de la planta s’agrupen en espiguetes (petites estructures que contenen les flors), que fan entre 8 i 18 mm de llarg, i estan comprimides lateralment . Aquestes espiguetes tenen glumes (una mena de bràctees o fulles que protegeixen la flor) gairebé iguals entre elles, amb 3 a 5 nervis visibles i sense arista (sense un fil punxegut a l’extrem). Cada espigueta pot tenir entre 2 i 7 flors, aquestes acostumen a ser bisexuals. La inflorescència (conjunt de flors) és una panícula (forma de raïm floral) compacta i amb aspecte plomós, de 30 a 60 cm de llarg, amb branques rígides i erectes.
Sabies que....
- La canya es propaga principalment per rizomes, que són tiges subterrànies gruixudes i horitzontals que li permeten estendre’s i colonitzar grans àrees de forma molt eficaç. El creixement vegetatiu és la principal forma d’expansió.
- Arundo donax és considerada una espècie exòtica i invasora. Aquesta espècie desplaça a la vegetació ripària autòctona (vegetació que neix al voltant dels torrents, rieres, rius i altres cursos d’aigua dolça) i aquesta pot arribar a ser substituïda al complet.
- Alguns mètodes de control són els següents:
- Per zones on la canya està amb contacte amb l’aigua, cal fer almenys dos talls de les canyes al final de l’estiu per debilitar-les; durant l’hivern, es pot reperfilar el talús i fer una cobertura de branques de salze, que desplaçarà les canyes l’any següent.
- Per zones on la canya no està en contacte amb l’aigua es realitza un tall net de la part aèria amb eina manual o mecànica, es cobreix amb material resistent i opac (per evitar el rebrot des dels rizomes), es tapa amb 50 cm de terra vegetal i posteriorment es sembra i es planten espècies autòctones; quan es realitza aquest tractament cal avaluar la possible disminució de la secció hidràulica.