Quercus ilex

 

Nom científic: Quercus ilex 

Família: Fagaceae

 

Nom comú: Aglaner, Alzina, Aulina

Hàbitat i distribució

Espècie estructural (espècie que té un paper clau en la configuració i el funcionament de l’ecosistema) en molts boscos de la meitat occidental de la conca mediterrània. La península Ibèrica i el Marroc representen el 90% de la seva distribució mundial, tot i que aquesta espècie també la podem trobar al sud-est de França, a Itàlia i a Algèria i en menor freqüència a la Península Balcànica i les illes de l’Egeu. 

El Quercus ilex és una espècie que podem trobar des de nivell del mar fins a uns 2000 m d’altitud. Tot i que per sobre dels 1200 m només trobem un 3% de la població, a partir dels 1500 m les alzines ja no es troben en forma arbòria. L’alzina no està limitada per la composició química del sol, però sí que ho està per la textura d’aquests, tolera els sòls arenosos, però troba una limitació més gran en els sòls margosos o argilosos excessivament compactes i en els sòls de guix. És un dels arbres amb més rang climàtic d’Espanya, tenint una mitjana anual d’entre 11,4 i 18,1 °C. 

Característiques generals

L’alzina és un arbre perennifoli (manté les fulles durant tot l’any), pot arribar als 25 m d’altura. Presenta una copa densa i compacte, el que fa que es produeixi una ombra espessa. Mostra una ramificació forta i abundant. Les fulles són peciolades i tenen una disposició simple (cada fulla és una unitat diferent) i alterna (creixen de forma alterna al llarg de la fulla), aquestes presenten una coloració diferent a l’anvers que al revés; l’anvers és de color verd fosc i sense pilositat, en canvi, el revers presenta una coloració blanquinosa i pubescent (presenta una capa fina de pèls suaus o vellutosos). La morfologia de les fulles acostuma a ser el·líptica, tot i que, és molt variada, fins i tot en un mateix individu. Els fruits (gland també dit col·loquialment “aglà”) es presenten en grups d’1-3, poden ser sèssils o tenir un peduncle tomentós de 8-15 mm. És un arbre monoic, presenta tant flors femenines com masculines a l’arbre. Les inflorescències masculines (on es troben les flors masculines) són en forma d’aments (inflorescència allargada, en forma de raïm o cilíndrica, que porta moltes flors petites i separades) penjants, de 3-6 cm de llarg i de color groc. Les masculines tenen un periant urceolat amb 3-7 tèpals ovalats, pubescents a l’exterior, i estams oposats als tèpals amb anteres ovoidals. Les flors femenines són menys abundants, situades als brots de l’any, solitàries o en grups petits sobre un peduncle tomentós (una tija que les connecta a la branca, que està coberta de petits pèls suaus).

Sabies què...

    • L’alzina té propietats medicinals que poden tractar diversos problemes humans alguns d’ells són:
      • En el sistema respiratori és utilitzada per combatre constipats, tos, faringitis i amigdalitis. Això es fa mitjançant l’ebullició de l’escorça i de les inflorescències.
      • En el sistema circulatori, s’ha registrat l’ús intern de la decocció de les fulles, l’escorça o les branques d’alzina per reduir la pressió arterial o baixar la tensió.
    • L’alzina també juga un paper molt important per la construcció perquè produeix una fusta molt dura i resistent als fongs tot i que és difícil treballar amb ella, ja que, es resseca i és complicat treballar amb ella.
    • L’alzina és l’espècie principal de l’alzinar litoral. La seva presència ajuda a estabilitzar el sòl, prevenir l’erosió i promoure la biodiversitat. A més, l’alzina és una peça clau en el manteniment de l’equilibri ecològic d’aquests hàbitats costaners, proporcionant refugi i aliment a diverses espècies d’animals i insectes.


Desplaça cap amunt