Pinus pinea

 

Nom científic: Pinus pinea

Família: Pinaceae

 

Nom comú: Pi pinyoner,  Pi bo, Pi de llei, Pi de pinyons, Pi pinyer, Pi ver

Hàbitat i distribució

El Pinus pinea és un arbre que es troba a la zona circummediterrània, creix per tota la zona septentrional del Mediterrani, des de Portugal fins a Síria. Es troba gairebé sempre en el litoral, tot i que de vegades penetra cap a l’interior. Presenta una presència molt reduïda al nord d’Àfrica, on es considera introduïda. Es considera autòcton a la península Ibèrica, amb restes trobades en jaciments paleolítics a Gibraltar.

La podem trobar des del nivell del mar fins a 900 m s.n.m. Prefereix sòls sorrencs i pobres en nutrients, encara que pot créixer en diferents tipus de terreny. És una espècie xeròfila, termòfila i heliòfila, això vol dir que pot viure en ambients secs i superar períodes de sequera, tolera bé les temperatures elevades i que necessita molta i llum solar pel seu creixement.

Característiques generals

El Pinus pinea és un arbre perennifoli (manté fulles a l’arbre tot l’any) d’uns 25-30 m d’alçada, tot i que hi ha alguns exemplars que poden superar aquestes mesures. És robust i a la part superior de l’arbre és altament ramificat. 

Les fulles presenten una morfologia acicular, són llargues (fins a 17 cm), rígides, agrupades de dos en dos, la cara interna és lleugerament convexa. La duració de les fulles a sobre l’arbre és de 3 a 4 anys. És una espècie monoica (presenta tant flors femenines com masculines a un mateix arbre). Les flors femenines són cons ovoides d’uns 20 mm, la seva coloració és verdosa-rogenca, no presenta mucró (petita punta aguda a l’extrem de les escates de la pinya). Solitàries o en petits grups, sobre peduncles erectes. Les flors femenines del Pinus pinea són els primers estadis de les pinyes. Quan es fecunden, es desenvolupen i es transformen en pinyes madures al cap de tres anys. Les flors masculines presenten una morfologia oblongo-cilíndrica, de 10-12 x 2-4 mm.

La pinya és el fruit de les coníferes, tot i que botànicament no és un fruit veritable, sinó una estructura llenyosa reproductiva anomenada estròbil. Aquesta és gruixuda, de globosa a ovado-globosa, presenta una coloració brunenca i lluent, mesura entre 8-14 x 7-10 cm. Aquesta presenta apòfisis gruixudes, una mica piramidals i asimètriques. Solitàries o oposades, rarament en grups de tres. Els pinyons són gruixuts (15-20 x 7-9 mm), presenten una coberta molt dura, recoberts en la maduresa d’un polsim negre-morat. Tenen una ala articulada molt curta.

Sabies que....

  • El Pinus pinea és una espècie longeva, pot viure més de 500 anys . 
  • El seu comportament resistent i la seva alta tolerància als sòls arenosos pobres, el pi pinyoner s’ha utilitzat amb èxit per a la consolidació de dunes de sorra en zones costaneres mediterrànies.
  • Els pinyons s’han utilitzat i comercialitzat des de temps antics, i la seva demanda està creixent contínuament. Els principals productors de pinyons són Espanya, Portugal, Itàlia, Tunísia i Turquia.
Desplaça cap amunt